Els invents d'en Doraemon

Doncs avui, a petició d'un amic, m'he decidit per intentar buscar el cantó científic als invents del nostre ídol d'infància, perquè la veritat és que tots (o quasi tots) vèiem religiosament cada matí alguns capítols de les aventures de gat còsmic i del seu "amic" Nobita.

El casquet volador: aquest aparell no té gaire a analitzar, però com és tan mític hauré de comentar alguna coseta. La veritat és que, a part de la potència del motor, sembla que no hi hagi res a dir, però hi ha una concepte de tipus físic que em va cridar l'atenció. Alguns sabreu que el que fa que una agulla es clavi no és la força, sinó la pressió i que la pressió és el resultat de dividir la força entre la superfície. Si el casquet volador aixeca a un noi d'uns 50 kilos la pressió que exercirà sobre el cap d'en Nobita serà d'uns 6370 Pascals i la força d'uns 490 Newtons, aplicada en un cap és suficient per trencar les vèrtebres del coll, causar embòlia cerebral, etc... és a dir, quan el casquet volador surti a la venta no us recomano comprar-lo.

La màquina del temps: aparentment, el fet que sempre surtin per un forat, fa pensar que el mètode que utilitzen a Doraemon per viatjar en el temps és del "forat de cuc". El forat de cuc es basa en una "drecera" entre dos punts de l'espai-temps quan aquest està notablement deformat. Si s'accelera una de les boques és possible viatjar en el temps gràcies a la "dil·latació temporal". Deixo una imatge perquè s'entengui millor.

La porta màgica: en aquest cas també podríem recórrer al forat de cuc per explicar el funcionament de l'aparell, només que ara les dues boques es mantindran estacionàries (quietes). També podria ser que la porta fos una mena de pantalla que crea un estat "d'entrellaçament quàntic" entre els seus dos cantons, tampoc puc assegurar res, no sóc expert en quàntica, per tant no estic molt segur d'aquesta última teoria.

I això és tot per avui, aquests són els aparells més emblemàtics de la sèrie, he fet el possible per disseccionar-los però es veu que no estic molt inspirat, tot i això us faré una última recomanació...