Sobre Déus i homes: l'apocalipsi

Fa poc, a la universitat, un professor ens va explicar una llegenda de caire religiós força interessant, no van passar més de dos segons fins que li vaig dir al company del meu costat que aquesta història havia d'anar al blog. Donada l'avinentesa aprofitaré aquesta setmana i potser la següent per parlar de religions, mites i tota la pesca.

En religió més d'un cop haurem sentit parlar de l'apocalipsi, de la fi del món, sobretot últimament amb el que es comenta del 2012, dels maies, etc... Ara i aquí intentarem descobrir quin pot ser el final de la humanitat, comencem.

La llegenda de les torres de Hanoi: aquesta història explica que quan Déu va crear el món va crear també tres torres de diamant, una d'elles tenia 64 discs d'or. Déu també va crear un monestir (amb monjos inclosos) i va dir a aquells monjos que havien de moure tots els discs d'una torre a l'altre, quan haguèssin acabat també s'acabaria el món. Però hi havia unes normes, els discs estaven ordenats per ordre de mida i mai es pot posar un disc a sobre d'un altre de més petit. El cas és que si els monjos mai s'equivoquen i comptant que fan cada moviment en un segon l'apocalipsi tindrà lloc d'aquí a mig BILIÓ d'anys, podem respirar tranquils.

El judici final: el cristianisme diu que hi haurà un dia en el qual tindrà lloc l'enfrontament definitiu entre el cel i l'infern, entre el bé i el mal. El cas és que ja portem molt de temps esperant i ens comencem a impacientar, quan serà aquest dia? Doncs per lógica serà quan no hi càpiga més gent a l'infern! Tenint en compte que l'infern no pot estar a més de 2900 km de profunditat (per sota hi ha el nucli terestre), el ritme al qual mor la gent i que només una setena part de la població és pura de cor he calculat el temps que ens queda fins el dia del judici final: 220.000 anys.

Quan el sol s'acabi: com tots sabreu, la vida a la terra es pot desenvolupar gràcies a l'astre rei, quan l'energia i la llum d'aquest s'acabi també ho farà la vida a la terra (en realitat 8 minuts després). Segons els experts el sol es troba a la meitat de la seva vida, per tant, se'ns acabarà "el chollo" d'aquí uns 5.000 milions d'anys.

Segons els maies: el calendari maia acaba en el tretzé baktun (perìode de 144000 dies), que quan serà això? Doncs el 21 de desembre de 2012, els maies són els més pesimistes resepecte el futur de la humanitat, només ens dones un any i pico de vida.

Eso es todo amigos. Vosaltres trieu quin apocalipsi us creieu (si és que us creieu algún) fins una altra i recordeu...

Ficció-ciència

Quan alguna creació fictícia inclou alguna referència científica l'acostumem a tractar de ciència-ficció, així que he pensat que quan la ficció entra a la ciència real hauríem de parlar de ficció-ciència, i d'això precisament parlaré a aquesta entrada.

I és que, a vegades, tot i que les ciències puguin semblar disciplines d'allò més serioses sempre hi ha algun il·luminat que surt amb alguna frikada.

Pikachurina: és una proteïna de la part exterior de la retina que serveix com a fotoreceptor. Aquesta proteïna transmet informació visual dels ulls al cervell, és a dir, millora els reflexes. Va ser descoberta per un grup de científics d'Osaka i va ser batejada així en honor al pokémon "Pikachu". S'espera que el seu descobriment permeti avançar en la investigació de la "retinitis pigmentosa", una malaltia que causa ceguesa. Qui devia ser aquest científic? El professor Oak?

Sonic the hedgehog: aquesta proteïna té molta importància en el desenvolupament de qualsevol individu; dóna funció específica a les cèl·lules mare neuronals, està implicada en el creixement del cervell i de les dents, en el desenvolupament d'extremitats i té una importància capdal en la organogènesi (en la de ulls, cervell, pàncrees, intestins...). Queda demostrat que Sonic the hedgehog és una proteïna d'allò més necessària (tot i que jo sempre he preferit Super Mario Bros, jeje).Gen Pokémon: és un gen força important en la proliferació del càncer, el seu descobriment va ser publicat a la revista Nature, doncs és creu que podria ser clau en la prevenció i cura del càncer.

Enterprise: un transbordador espacial de la NASA, principalment va realitzar vols de prova. Va rebre aquest nom després d'una campanya realitzada per aficionats a Star trek.

I aquí acaba l'entrada d'avui, si últimament no he actualitzat el blog és perquè he començat la universitat i disposo de bastant menys temps, tot i això no m'oblido de recordar-vos velles obligacions...

45 aniversari d' Star trek

Doncs el tema d'avui no pot estar més clar, i és que un dia com avui ara fa 45 anys el gran geni Gene Roddenberry va veure com s'estrenava a la televisió la seva "opera prima" i al mateix temps "obra magna": Star trek: the original series.

He de confessar que Star trek és la meva sèrie de televisió preferida, per tant, aquesta entrada potser tindrà un toc emocional i tot, que per què m'agrada tant aquesta sèrie? Doncs la veritat és que Star trek és (en la meva opinió) al millor reconstrucció d'un univers futurista. Els fets es situen a l'any 2260 (aprox) en el nostre univers, en aquest futur la majoria de civilitzacions estan unides dins la UFP (United Federation of Planets), i dic la majoria perquè hi ha alguns àliens com ara l'imperi Klingon o l'imperi romulà que xalen per buscar brega.

Els protagonistes de la sèrie eren el capità Kirk, el comandant Spock i el Dr. McCoy, tot i que també eren personatges destacats l'enginyer Montgomery Scott, els timonells Sulu i Chekov i la tinent de comunicacions Uhura. I la seva missió era explorar (a bord de l'Enterprise) l'univers a la recerca de noves vides i civilitzacions.

A més de ser una sèrie força realista en el que es refereix a la organització dels règims planetaris també ha demostrat ser-ho de cara a la tecnologia, doncs molts dels invents que sortien a la sèrie han acabat esdevenint reals al llarg dels anys, a continuació en posaré uns exemples:

El telèfon mòbil: quan la tripulació baixava de la nau a inspeccionar un planeta per tal de comunicar-se amb la nau utilitzaven un intercomunicador semblant a un mòbil. Fins i tot Martin Cooper, empleat de Motorola i inventor del telèfon mòbil va acceptar que la inspiració del seu invent va emergir a arrel d'Star trek.

El PC (personal computer): tot i que els ordinadors de l'època eren autèntics "armatostes" a Star trek veiem computadores més semblants als que avui dia tenim a les nostres cases. Un dels primers ordinadors va ser anomenat Altair 8800 en honor a una galaxia que apareixia a Star trek.

L' iPad: sorprenent, oi? Però absolutament cert, el capità Kirk utilitza un dispositiu molt semblant a un iPad per fer algunes anotacions.

Molts altres invents van ser "profetitzats" per Star trek com ara: les memòries portàtils, comunicadors inalàmbrics, les portes corredisses, el GPS i el TAC (un mètode per analitzar l'interior del cos sense obrir-lo). A més, també va introduir conceptes pseudo-científics com ara la velocitat warp (basada en la curvatura de l'espai-temps) o la teletransportació.

Però Star trek no va ser només inspiradora per la ciència, també ha sigut a arrel de la seva creació que s'han filmat altres pel·lícules i sèries de temàtica "espacial", com ara Star Wars i moltes altres gravacions de ciència-ficció.

Bé, amb això m'acomiado per avui, us deixo amb el meu amic Spock, que crec que vol dir-vos quelcom...

Els invents d'en Doraemon

Doncs avui, a petició d'un amic, m'he decidit per intentar buscar el cantó científic als invents del nostre ídol d'infància, perquè la veritat és que tots (o quasi tots) vèiem religiosament cada matí alguns capítols de les aventures de gat còsmic i del seu "amic" Nobita.

El casquet volador: aquest aparell no té gaire a analitzar, però com és tan mític hauré de comentar alguna coseta. La veritat és que, a part de la potència del motor, sembla que no hi hagi res a dir, però hi ha una concepte de tipus físic que em va cridar l'atenció. Alguns sabreu que el que fa que una agulla es clavi no és la força, sinó la pressió i que la pressió és el resultat de dividir la força entre la superfície. Si el casquet volador aixeca a un noi d'uns 50 kilos la pressió que exercirà sobre el cap d'en Nobita serà d'uns 6370 Pascals i la força d'uns 490 Newtons, aplicada en un cap és suficient per trencar les vèrtebres del coll, causar embòlia cerebral, etc... és a dir, quan el casquet volador surti a la venta no us recomano comprar-lo.

La màquina del temps: aparentment, el fet que sempre surtin per un forat, fa pensar que el mètode que utilitzen a Doraemon per viatjar en el temps és del "forat de cuc". El forat de cuc es basa en una "drecera" entre dos punts de l'espai-temps quan aquest està notablement deformat. Si s'accelera una de les boques és possible viatjar en el temps gràcies a la "dil·latació temporal". Deixo una imatge perquè s'entengui millor.

La porta màgica: en aquest cas també podríem recórrer al forat de cuc per explicar el funcionament de l'aparell, només que ara les dues boques es mantindran estacionàries (quietes). També podria ser que la porta fos una mena de pantalla que crea un estat "d'entrellaçament quàntic" entre els seus dos cantons, tampoc puc assegurar res, no sóc expert en quàntica, per tant no estic molt segur d'aquesta última teoria.

I això és tot per avui, aquests són els aparells més emblemàtics de la sèrie, he fet el possible per disseccionar-los però es veu que no estic molt inspirat, tot i això us faré una última recomanació...

Ens perjudiquen els videojocs?

Segur que molts cops els vostres pares us han dit coses com ara "deixa la màquina que et quedaràs tonto", "se't posarà el cap quadrat" o coses semblants; doncs des d'aquest blog intentarem analitzar si això és cert.

I la gran veritat és que abusar dels videojocs pot portar a transtorn de dèficit d'atenció, epilèpsia o tics nerviosos; jo, per exemple, jo mateix vaig passar més de mig any parpellejant de manera incontrolada. Clar està que això no té per què passar, però no ens enganyem, som uns viciats. Tot i això el que menys agrada a pares i mestres és que "no estiguem per feina" i aquí ens hem de resignar i donar-los la raó: els videojocs ens treuen preciós temps d'estudi i fan que les nostres notes baixin.

Però això no vol dir que siguem més curts de gambals que la generació dels nostres pares, és més, ara veurem que més aviat és el contrari.

Alguns de vosaltres haureu vist en la vostra vida un "test d'intel·ligència", aquests tests mesuren la nostra capacitat intel·lectual per mitjà d'una escala de IQ (quocient intel·lectual). Doncs el cert és que en psicologia hi ha un fenòmen anomenat Efecte Flynn. I en què consisteix? Doncs aproximadament cada 10 anys la puntuació mitja als tests d'intel·ligència creix uns 3 punts, la qual cosa vol dir que... som més llestos que els nostres pares!!! Algunes de les causes d'aquest efecte són les millores en la nutrició, en el sistema educatiu, en la salut... però últimament no estan havent-hi gaires avenços d'aquest tipus i l' Efecte Flynn es continua donant, quin canvi ha patit la societat recentment? Doncs molts experts senyalen que una de les causes d'aquest increment de la intel·ligència han estat els videojocs.

I és que si ens hi parem a pensar el tema té molta lògica, en la majoria de videojocs l'usuari ha d'estar pendent de moltes coses a l'hora, ha de calcular el temps i l'espai per fer el millor moviment i ha de processar informació a molta velocitat, a més, també cal anticipació per avançar-se al rival; i ja no cal ni parlar de jocs com ara "El profesor Layton" o "Brain training". Si és que fins i tot s'aprenen idiomes! Encara més, també ens poden ajudar a formar-nos des del punt de vista personal, ja que molts cops fomenten la cooperació i predisposen a acceptar les noves tecnologies (i els canvis en general) com una cosa positiva.

Per exemple: jo considero que els jocs de Pokémon han tingut una influència bastant positiva en la meva vida, per començar tenien els textos en castellà i com a casa i a l'escola només parlava en català aquests jocs eren una font important de lèxic. És més, de no ser per aquest jocs potser no estaria cursant uns estudis científics, doncs en aquest joc s'exerciten bastant les matemàtiques. I és que als 8 anys podríem pensar: faig hiperrayo amb un pokémon de tipo normal, per tant la potència es multiplica per 1,5 així que faré... 225 de mal. Potser no ho havíeu pensat mai però jugant a Pokémon practicàvem la taula del 15 mentre que a l'escola només ens ensenyen fins la taula del 9.

Així que ja sabeu, a partir d'ara si els vostres pares us diuen que porteu massa estona jugant ja sabeu que els hi podeu respondre, ah, una última cosa...

Einstein i Newton en l'animació

Doncs el cas és que després de fer l'anàlisi físic d'Oliver y Benji vaig pensar: i si intento calcular alguns altres fenòmens físics en les sèries de dibuixos? Vaig donar-li voltes i al final vaig recordar un parell de moments que potser també us sonen a vosaltres.

Padre de familia, la massa de Peter Griffin: i és que hem d'acceptar que aquest senyor és l'obesitat en persona, el "gordo" per antonomassia, en definitiva, un americà de cap a peus. Oh, però és possible calcular la massa d'un dibuix animat? Quines referències tens? Doncs és més senzill del que sembla, per calcular-la vaig recórrer a aquest vídeo:

Només cal calcular la velocitat a la qual orbita la poma per aconseguir determinar el pes del nostre rabassut amic. El procediment és molt senzill, només cal pensar que la força gravitatòria que actúa sobre la poma serà igual a la força d'escapament d'aquesta; i el resultat demostra el que tots sabíem: que el americans estan "gordos", i és que Peter Griffin pesa unes 2200 tones!

Ja va sent hora d'intentar reduir el colesterol, no creus?

Per què a Bola de Drac estan tanta estona mirant-se: la solució a aquesta incògnita és una mica més complexa que l'anterior, ja que implica conèixer alguns fonaments de la Teoria de la Relativitat (per altra banda molt extesa). Segons aquesta teoria, la massa dels cossos deforma l'espai-temps i quan més gran és la massa, més gran és aquesta deformació. Per exemple: a "El planteta de los simios" una nau surt de la influència gravitatòria de la terra i vaga un temps per l'espai, quan torna a la terra, tot i que pels habitants de la nau no ha passat gaire temps, a la terra han passat molts anys, això és perquè dins d'una zona espacio-temporal sotmesa a més gravetat el temps passa més lent. Deixo un diubuix.

"Bueno, i què?" direu vosaltres. Un moment, que encara no he acabat, segurament coneixereu la fòrmula més famosa de la història de la física E=m·c^2, que, principalment, ens diu que la massa i l'energia de qualsevol cos són directament proporcionals. A partir d'aquí només cal fixar-se que alguns personatges de Dragon Ball tenen energia suficient com per destruir planetes sense despentinar-se (amb els pentinats que porten té mèrit), per conseqüència aquests lluitadors també han de tenir una massa apostoflant que deformarà l'espai temps d'allò més. Per tant, si des d'una zona allunyada de la influència gravitatòria de Goku & Co els mirem lluitar ens semblarà que s'estan mirant més temps del que realment ho estan fent, ja que el temps passarà més lent.

I fins aquí l'entrada d'avui, espero que us hagi semblat "chachi" i tota la pesca, per cert, abans de marxar no us oblideu d'una cosa...