sábado, 1 de diciembre de 2012

Lo somni

Des que el temps és temps ha existit gent amb una quantitat d'oci desproporcionada, això ha dut a segons qui a elucubrar teories sobre obres literàries o televisives, és a dir, a fer ficció de la pròpia ficció, algú dóna més? Un d'aquests corrents de pensament és el de "tot era un somni", sí, no està gaire "currao", però és el tema d'avui.
Començaré posant els exemples més famosos.

Doraemon
Suposo que alguns ja n'heu sentit a parlar. Hi ha una llegenda urbana molt estessa que diu que, totes les aventures de la sèrie només tenen lloc a un somni de Nobita, que es trobava en estat de coma, Doraemon no era més que un peluix seu. Una de les raons del coma podria ser una seqüela de les radiacions de la bomba d'Hiroshima.


Oliver y Benji
Aquesta història no és tan coneguda, procedeixo a explicar-la. Al primer capítol de la sèrie vèiem com un camió atropellava l'Oliver, aquest no pateix cap mal gràcies que una pilota de futbol esmorteeix l'impacte. Les males llengües diuen que, en realitat, va quedar paraplègic i en coma i que tot el que passa a la sèrie és un somni de l'Oliver. Cosa que explicaria les qualitats físiques de Mark Lenders i companyia.

Pokémon
La llegenda urbana creada al voltant de Pokémon és la que ha adquirit menys fama, tot i que per a mi és la teoria més interessant i elaborada de totes.
Existeixen diversos indicis que sustenten aquesta teoria, el primer de tots, en la meva opinió, és la primera (però primeríssima) escena de la sèrie. Us la deixo a continuació.

La part que ens interessa passa entre el minut 1:08 i el 1:20 (aproximadament).
En la meva opinió, a partir d'aquesta escena podem arribar a la conclusió que Ash Ketchum havia jugat al videojoc de Pokémon, raó per la qual és capaç d'imaginar totes les criatures en el seu somni. Com sabreu, els records acostumen a ser presents als somnis. L'exemple d'això dins la sèrie seria: l'Ash sommia amb els Pokémon perquè els coneixia a la vida real, gràcies al videojoc.

Trobem un altre indici d'aquesta teoria a l'episodi 13 de la sèrie, aquí teniu la prova del delicte.
El cas és que a aquestes alçades de la sèrie, Mewtwo (un dels pokémon que apareixen en baix relleu) encara no existia, per tant, és impossible que estigués representat a una porta. L'explicació és que Ash sí que coneix a aquest pokémon, ja que a la vida real apareix als videojocs. Tot i que a la sèrie Mewtwo no existeixi sí que existeix a la ment d'Ash i a causa d'això apareix al seu somni.

Les escasses aparicions i mencions a animals poden ésser interpretades com un altre indici d'aquesta teoria. Per exemple, molts cops es parla d'animals que mai han aparegut i que segurament no existeixen dins del "món pokémon", tota menció a animals que es fa dins la sèrie és fruit d'una reminiscència dins la ment d'Ash, ell havia vist animals abans que comencés el seu somni, per això a vegades són anomenats. Cal remarcar que aquestes mencions, sobretot, apareixen al principi de la sèrie, probablement perquè el seu record es va diluint amb el temps.

Tot i que passa a moltes altres sèries, cal parar atenció en el fet que sembla que el temps no passa per Ash i els seus. Tenint en compte que al principi de la sèrie té 10 anys, després de 15 temporades m'estranya que no s'observi cap canvi en el protagonista, la meva opinió és que Ash té una imatge mental d'ell mateix d'abans de quedar en coma/adormit, per això no canvia encara que passi el temps.

Un altre fet que sustenta aquesta teoria és la presència de les infermeres Joy i les agents Mara. Al llarg de la sèrie totes les infermeres i agents de policia tenen el mateix aspecte i nom. Probablement producte que Ash va conèixer una infermera anomenada Joy i una policia que es deia Mara. Dins la seva fantasia busca escuses que justifiquin que totes les infermeres i policies es diguin i siguin iguals, però la realitat és que la raó d'aquest fet és, un cop més, un record del món real que Ash projecta dins el seu somni.

Fins i tot hi ha interpretacions del possible somni d'Ash, però aquest no és el moment d'explicar-les, que ja m'ha quedat prou llarga l'entrada.
Per últim us deixo unes famoses paraules sobre els somnis:

                                       Yo sueño que estoy aquí
                                       destas prisiones cargado,
                                       y soñé que en otro estado
                                       más lisonjero me vi.
                                       ¿Qué es la vida? Un frenesí.
                                       ¿Qué es la vida? Una ilusión,
                                       una sombra, una ficción,
                                       y el mayor bien es pequeño:
                                      que toda la vida es sueño 
                                      y los sueños, sueños son.
                                                      -Pedro Calderón de la Barca

domingo, 7 de octubre de 2012

Dragon Ball, el poder del Ki

Després de tant de temps no podia tornar amb un article qualsevol, havia de tractar sobre algun tema MOLT important d'alguna cosa MOLT coneguda.
Després d'analitzar alguns fragments de Bola de Drac Z vaig pensar que el tractament de l'energia (anomenada Ki) que es donava a la sèrie era curiós, és molt difícil quantificar l'energia d'un Kamehameha o similars, però suposo que aquest és un dels objectius del blog.

L'energia del Kamehameha: és probable que algun cop hàgiu tingut algun dubte del tipus "com és de fort el Goku?", la veritat és que en aquest aspecte la sèrie té bastants ambigüitats: Freezer en la seva primera forma (la més dèbil) era capaç de destruir un planeta sense gaire esforç. Tenint en compte que al llarg de la sèrie apareixen antagonistes milions de cops més forts que ell, hauríem de pensar que només l'ona expansiva d'un cop de puny d'un d'aquests enemics hauria de destruir la terra, però això no passa.
Per altra banda sí que podem calcular l'energia d'un Kamehameha.
El Kamehameha surt de les mans del Goku al 2:36 i arriba al Sol al 3:06, això vol dir que viatja a una velocitat mitjana de 4.800.000.000 m/s, 16 cops la velocitat de la llum.
D'aquesta manera l'energia cinètica de Cooler quan arriba al Sol és de 1.600 trilions de Joules. A aquesta energia cal sumar-li l'energia perduda pel fregament amb l'aire fins a sortir de la ozonosfera. A aquesta velocitat, la força de fregament amb l'aire seria de 20,5 trilions de Newtons
(2 trilions de kilos), com la ozonosfera arriba fins a 40 km d'altura obtenim que el treball del fregament amb l'aire és de 8,22*10^23 Joules. Sumant les dues energies, sabem que l'energia del Kamehameha és de 8,24*10^23 Joules, per als no entesos: un número de 24 xifres. Gairebé 10.000.000.000 cops l'energia despresa per la bomba de Nagasaki.
I aquí hi ha una pregunta curiosa, per què l'impacte equivalent a l'explosió 10.000 milions de bombes atòmiques no li fa res i una temperatura 15 cops inferior a què s'arriba dins la zona 0 de l'explosió d'una bomba atòmica l'anihila?

Què és el Ki?: una pista molt important la trobem al vídeo anterior, ja que el feix d'energia viatja a una velocitat superior a la de la llum. Aquest fet indica que el Ki no són ones electromagnètiques, com cabria pensar. Tampoc pot ser cap tipus de matèria coneguda o existent en el nostre món.

Per explicar la meva teoria sobre el Ki cal entendre el funcionament del Camp de Higgs.
El Camp de Higgs és un camp que "impregna" tot l'univers i que dóna massa a les partícules, aquest camp està format per Bosóns de Higgs, i les partícules de l'univers tenen més o menys massa segons com interaccionen amb el Camp de Higgs.

Segons crec, l'univers de Dragon Ball està impregnat per un altre camp el "Camp de Ki", aquest camp està format al mateix temps per partícules de Ki.
Les partícules de Ki dins d'aquest camp es mouen en totes les direccions i a totes les velocitats existents. El Camp de Ki evita que les partícules de Ki interaccionin amb el Camp de Higgs, d'aquesta manera, les partícules de Ki són indetectables.
El poder dels superguerrers consisteix que tenen la capacitat de desactivar el Camp de Ki de manera local, però només per les partícules que tenen una determinada direcció i velocitat; quan més poder té un superguerrer, pot desactivar el Camp de Ki per a partícules de Ki que portin més velocitat.
Per entendre-ho bé, què passa en el primer vídeo:

1-El Goku desactiva el Camp de Ki de les partícues que tenen una velocitat de 4.800.000.000 m/s i direcció i sentit cap al Cooler.
2-Les partícules de Ki, alliberades del Camp de Ki, poden interaccionar amb el Camp de Higghs, d'aquesta manera adquireixen massa.
3-Les partícules de Ki, ara amb massa, xoquen contra el seu objectiu (Cooler), produint els efectes descrits a la primera part de l'entrada.
                                          Kamehameha I, Rey de Hawai (1782-1819)

Les partícules de Ki van més ràpides que C perquè no han hagut de passar per C, sempre han tingut més velocitat que la llum, és a dir, mai han patit cap acceleració. Tot i això el Cooler sí que ha hagut d'accelerar fins a una velocitat superior a la de la llum, com és possible?
El cas és que el buit a Bola de Drac no és el buit del nostre univers, ja que està ple de partícules de Ki, això pot produir un fenòmen semblant a l'efecte Casimir, un efecte causat per la pèrdua d'energia del buit. Aquesta pèrdua d'energia podria provenir de recobrir el teu cos de Ki, d'aquesta manera el buit perdria l'energia produida per les partícules de Ki. L'efecte Casimir permet aconseguir velocitats superlumíniques.

I avui ja no dono per més, sé que l'entrada és una mica llaga, però no volia deixar-me detalls. A reveure!

miércoles, 20 de junio de 2012

Sobre Déus i homes: grans personatges

Molt temps després torno a actualitzar aquest blog, espero que no l'hàgiu trobat a faltar (en realitat, sé que no), en qualsevol cas, he portat material nou, material nou i blasfem, pensaran alguns.
Avui em dedicaré a parlar d'alguns dels personatges més coneguts de la Bíblia, com no, des de la meva òptica "particular".


Els passejos de Jesús
...Y a la cuarta vigilia de la noche vino él hacia ellos, caminando sobre el mar. Los discípulos, viéndole caminar sobre el mar, se turbaron y decían: «Es un fantasma», y de miedo se pusieron a gritar.
                                                                                             Mateo 14,22-36


Aquest versicle ens explica com Jesucrist era capaç de caminar sobre l'aigua, aquest és un fet que podria semblar absolutament inversemblant, però tot és possible com ara veurem.
Alguns de vosaltres coneixereu un llangardaix anomenat basilisc, l'únic vertebrat capaç de caminar sobre l'aigua. Aquesta curiosa habilitat es deu a una propietat de l'aigua anomenada tensió superficial


La velocitat del basilisc, unida a la seva poca massa i a la tensió superficial de l'aigua, impedeix que aquest s'enfonsi. Per fer-vos una idea: un basilisc de 80 grams necessita anar a 1,5 m/s (5,4 km/h) per no enfonsar-se. Tenint en compte que Jesús no devia pesar més de 60 kg i que els seus peus eren aproximadament 4 cops més grans que els d'un basilisc podem deduir per proporcionalitat directa que Jesucrist hauria necessitat còrrer a uns 281 m/s (1012 km/h) per no enfonsar-se, aproximadament, la velocitat de sortida d'una bala d'escopeta o pistola.


Els reis mags d'orient: no es queden enrere
Una pregunta que tots ens hem fet algun cop és: quina velocitat haurien de tenir els reis mags per a poder repartir tots els regals en una nit? Doncs jo també me l'he feta, és més, fins i tot he intentat respondre-la.
Aprofitant el moviment de rotació de la terra els senyors Melcior, Gaspar i Baltasar tindrien unes 32 hores per a repartir tots els regals. 


Per començar hem de saber a quanta gent caldria visitar: al món hi ha unes 7.150.000.000 persones, d'aquestes un 32,79% són cristianes i aproximadament un 30% són menors d'edat, per tant serien uns 703.345.500 infants als que haurien de portar presents, simplificarem el càlcul imaginant que la població està distribuïda formant un quadrat de 26.520,66 nens de cantó (sí, sona estrany, però ajuda l'hora de calcular).
Ara cal saber quin espai han de cobrir: la superfície terrestre (coberta per terra, no per aigua) és de 150.817.653.100.000 metres quadrats, aproximadament, per simplificar els càlculs imaginarem que la superfície de la terra és un quadrat de 12.280.783,9 metres de costat.
Amb les dades anteriors podem deduir que la distància entre dos nens cristians és de 463 metres (almenys de mitjana), tenint en compte que hi ha 703.345.500 vailets que rebin "presents reials" els rei mags haurien de recórrer 325.694.537.500 metres durant una sola nit. Com havíem dit abans, aprofitant la rotació de la terra podrien tenir 32 hores per acabar les entregues, d'aquesta manera, els nostres estimats reis, o millor dit, els seus camells, necessitarien viatjar a 2.827.209 m/s, és a dir, 10.177.954 km/h.
Ui perdó, si són 3! Aleshores només els caldria anar a 3.392.651 km/h (aproximadament 10.000 cops la velocitat del so), ja deia jo que el resultat no era creïble. 

Bé, fins aquí puc arribar avui, espero que la pròxima entrada no es faci esperar tant!