Com matar el temps a l'ordinador

Tenint en compte el nom del blog era impensable que no hi hagués una entrada dedicada a buscar solucions per intentar suportar aquest gran avorriment que ens comporta estar davant de l'ordinador sense saber què fer, en ocasions tan gran que acabem llegint aquest blog.


Per intentar paliar aquest sopor intenaré donar una llista d'activitats variades que poden anar bé per matar el temps en algún d'aquests dies que no sabem què fer, també em permetré el luxe d'ordenar-les segons el nivell de frikisme que comporten.


Escoltar música: una activitat molt estesa, tot i que la meva recomanació és que sigui una activitat complementària. Nivell de frikisme entre 0-1 tot i que segons quins autors (véase Leonardo Dantés o Tito Mc) aquest nivell pot veure's notablement incrementat, fins i tot pot saltar a categories superiors.

Mirar vídeos: una altra pràctica bastant popular, la gran varietat de vídeos a youtube i altres webs pot donar entreteniment durant un bon grapat d'hores. El nivell de frikisme oscil·la entre 2 i 7 (aprox), un nivell bastant alt. També hi ha vídeos músicals com ara Narwhals o els citats anteriorment. Tot i això la majoria dels que la gent acostuma a mirar són de riure (com El asesino de la cuchara, annoying orange o alguns doblatges). A part dels anteriors també hi ha autèntics clàssics com ara Nintendo 64 kid, La caída de Edgar (i les seves versions 1, 2, 3, 4 i moltes més) o molts vídeos fets amb loquendo.

Webs alternatives: els fòrums d'internet són d'allò més variats i és fàcil trobar algun que tracti temes del teu interès, recomanat buscar-ne algun. També és possible tobar algun blog interessant, el problema és que per fer-se seguidor o comentar cal un compte a google, jo, per exemple segueixo un blog d'un ex-professor i un altre de bastant més... pintoresc.... Suposo que no cal que faci menció a webs més conegudes com ara Frikipedia o CC, però ja ho he fet.... Ah, sí, nivell de frikisme entre 4 i 8 (hi ha una web que es diu Frikipedia, què voleu?). També és entretinguda Peoresnada.

Jocs en flash: acostumen a ser cutres, per què negar-ho, però acceptem que això ens agrada. Els meus preferits són Age of war 1 i 2, Stick wars, alienocalypse, el mític Stan James i el més apostoflant de tots: les proves d'iniciació, un joc a què jugàvem jo i molts altres companys a les classes d'informàtica. Això sí, el nivell de frikisme d'aquests jocs pot ser perillós (de 6 a 9).

Jocs a temps real: poden convertir a qualsevol en un motivat, es recomana jugar-hi amb moderació. En la meva humil opinió els millors són Ogame i goalunited. Nivell de frikisme entre 7 i 9.

Administrar fòrums/blogs/webs: sí, encara que sembli difícil de creure hi ha gent sense vida social que es dedica a crear webs i similars, vaya primos, no? Un moment... oblideu això últim...

I això és tot per avui, com heu pogut comprovar l'entrada d'avui està menys currada però igualment us convido a provar alguns dels enllaços, com sempre si teniu temps i no us oblideu...

La física d'Oliver y Benji

Primer de tot benvinguts al meu nou (i primer) blog, segurament tindreu cert interès (tot i que no massa) a conèixer la temàtica d'aquesta bitàcora, cada quan s'actualitzarà, etc... Si ho descobriu aviseu-me, car (bona paraula), tal i com indica el seu nom aquest blog no ha estat creat amb altra intenció que omplir el meu temps lliure (i espero que el vostre) amb continguts variats.


Tot i això, aquesta és la meva primera entrada, així que em veig en l'obligació moral d'escriure una cosa mínimament interessant; si sou de ment ràpida ja n'haureu deduït la temàtica.


I és que Oliver y Benji, tot i ser una sèrie digna de lloança sempre ha estat causa de grans incògnites, com ara: quan mesura el camp? A quina velocitat poden xutar? I moltes coses més que ara seran revelades.

La primera d'aquestes grans preguntes es pot resoldre amb senzills càlculs de trigonometria. El radi de la terra (6375000 metres) més l'altura d'un jugador (175 cm aprox) multiplicat pel cosinus d'alfa és igual al radi de la terra; després multipliquem el radi de la terra més l'altura del futbolista pel sinus de l'angle que hem trobat abans i així trobem la distància fins a la línia de l'horitzó. Tenint en compte que comencen a veure la porteria en arribar a 3/4 de camp trobem que la llargada del camp equival a... 18900 metres! És a dir: gairebé 19 kilòmetres! Què devia passar si un jugador arribava tard i l'entrenador el castigava a donar 4 voltes al camp? Quan cobrava el bon home que tallava la gespa?

Però si indaguem més en aquests superlatius dibuixos ens assalta un altre dubte, a quina velocitat poden xutar aquests barbamecs de 14 anys? I és que cap al final de la sèrie, en l'últim partit entre Oliver Atom i el seu temible nèmesis, (és capaç de trencar una paret d'un xut) Mark Lenders, el nostre protagonista xuta des del seu propi camp, el seu rival li torna el dispar i per últim Mr.Atom li respon amb una nova canonada; aquest xut atravessa el camp en 3 segons i, fins i tot, li talla alguns cabells al porter del Toho (conegut per saltar de pal a pal de la porteria). Bé doncs en aquest cas el càlcul és bastant senzill, el que no es tant senzill és entendre quins cereals mengen aquest jugadors, doncs poden xutar a 22680 km/h!!! Uns 18 cops la velocitat del so! Per comparar amb futbolistes reals: 186 cops més ràpid que Roberto Carlos!




Però veient el rigorós entrenament al qual s'han sotmès aquests grans esportistes encara ens falta una dada força important: a quina velocitat corrien? Per tal de mesurar-ho només em va caler mirar un curt fragment de la sèrie: l'equip de l'Oliver (Newteam) saca de mig camp i se'n va en vertical cap a la porteria contrària (total, si fan un pase enrera potser triguen un capítol a arribar al mig camp de nou); en un minut podem veure com la porteria apareix rere la línia de l'horitzó. El càlcul torna a ser senzill: han recorregut 1/4 de camp en 60 segons, per tant els nostres atletes preferits poden desplaçar-se a 283, 5 km/h. Per fer-nos una idea, el récord mundial del 100 m llisos està en uns 9,78 segons (crec recordar) però qualsevol jugador que gosi trepitjar el mateix camp que Oliver Atom no hauria de baixar dels 1,3 segons.






Ei! Ara que ho recordo, no em puc oblidar de fer menció d'un dels grans moments de la sèrie, quan un futbolista (Mark Lenders, com us imaginàveu) s'endú per davant els jugadors de l'equip rival d'un "tiro del tigre". I és que si ens adonem que la variació d'energia cinètica de la pilota equival al treball realitzat pels jugadors que arrossega podrem calcular a quina distància es pot endur per davant un dispar d'aquestes característiques. Comptant que el coeficient de fregament de la gespa és (més o menys) 0,5 i que el pes d'un futbolista de la sèrie aparenta ser d'uns 80 kg calculem que... La pilota se'ls enduria per davant durant uns 2,178 kilòmetres i a una velocitat de 122 km/h. Quants calers es devien deixar els jugadors en medicaments pel mal de panxa?


Utilitzant les fòrmules de variació d'energia cinètica i potencial també he calculat que si l'Oliver xutés en un angle de 45 graus podria enviar la pilota a més de 4000 kilòmetres, és a dir, si xutés amb la meitat de la seva força enviaria la pilota de Barcelona a Lanzarote d'una patada!


Bueno, això és tot per avui, que és tard i vol ploure, si ho heu llegit tot segurament teniu massa temps lliure; i recordeu...