Goku vs Superman: requiem

Amb una mica de retard us porto l'apoteòsic final del combat més esperat de la història, espero que el resultat no faci enfadar ningú (si us enfadeu per això potser teniu un problema per controlar la ira).

En aquesta nova entrega analitzaré la resistència d'aquesta temible parella de ball (aclareixo que em refereixo a "dansa", no té res a veure amb Dragon Ball). D'aquesta manera haurem analitzat: força física, velocitat, habilitats especials i resistència.
Trobo que ja és un estudi prou exhaustiu, comencem.

Goku

Començarem parlant de la seva resistència a les descàrregues d'energia.
Al final de la batalla contra en Cell aquest últim intenta endur-se per davant la vida dels habitants de la Terra utilitzant un atac autodestructiu. Per tal d'evitar-ho, en Goku es teletransporta amb el monstre a un altre planeta, posant així fora de perill la vida del planeta blau. Tot i això, en Goku no sobreviu a aquest atac, però això és una altra història.

Analitzem numèricament la situació, en aquest moment en Cell es trobava en la seva segona forma, per tant, tenia un poder de 880 milions de ki; per altra banda en Kakarot comptava amb un ki de 2000 milions.
Tot i això, l'autodestrucció no és un atac normal, ja que suposa un suïcidi per l'usuari, suposarem, per tant, que en Goku podria arribar, com a molt, a suportar una descàrrega de ki (al màxim) d'algú del seu mateix poder, és a dir, podria arribar a aguantar 40 sixtilions de joules en Super saiyan 3 i suportar 80.000 sixtilions de joules en Super Saiyan 4 al final de Dragon Ball GT.

                        En Cell amb problemes de colesterol a punt d'autodestruir-se

La seva resistència al dolor físic la calcularé amb un altre moment de la saga Cèl·lula i té lloc en el "mític" combat Satan vs Cell.
En cert punt del combat en Cèl·lula copeja en Satan enviant-lo contra una muntanya, tenint en compte que la muntanya es troba a uns 120 metres, que en Satan triga 3 segons a arribar i que pesa 94 kg podem trobar que resisteix un impacte de 75.200 joules. Per proporcionalitat, en Goku en SS3 resistiria 23 bilions de joules arribant a suportar 47.608 bilions de joules en la seva forma de SS4.
El meteorit més gran trobat pesava 66 tones i va arribar a la terra amb la seva velocitat terminal, 695 m/s. Per tant, l'impacte hauria estat de només 16.000 milions de joules.

                                 Meteorit Hoba, el més gran del món, a Namíbia

Per últim cal comentar que els personatges de Dragon Ball tenen una gran resistència a les altes temperatures, en Cooler va resistir una curta estança a la superfície solar, amb unes temperatures que poden arribar als 5.778 graus Kelvin. Per tant, en la seva transformació més poderosa, el nostre superguerrer podria aguantar breument una temperatura de 3.389 milions de Kelvin, unes 226 vegades la temperatura del nucli solar.

Superman

De la mateixa manera que en Son Goku, el senyor Kal-el ha patit diversos tipus d'atacs, tant de caire físic com explosions i similars. Intentaré quantificar la seva resistència als dos tipus d'atacs.

En certa ocasió, l'home d'acer sobreviu (a dures penes) a l'explosió d'una supernova. Una supernova és l'explosió d'una estrella, i no d'una qualsevol, les estrelles que es converteixen en supernoves són, necessàriament, més grans que el Sol; l'energia produïda per aquestes explosions supera perfecament els 10^44 joules, podent arribar perfectament als 10^48 joules, és a dir: un octilió de joules.

                                               Clark Kent bastant perjudicat

En el referent el dolor físic val a dir que en Superman no és tampoc cap principiant. La seva proesa més remarcable en aquest aspecte va tenir lloc quan va resistir l'impacte de dos planetes. Ja que els dos planetes van quedar destruïts, considerarem que cada planeta tenia una energia cinètica suificient com per destruir l'altre, també consideraré que els planetes en qüestió tenien les qualitats (massa i mida) de la Terra. En aquestes condicions l'impacte que hauria rebut Superman seria de 448 quintilions de joules.

                               No ho intenteu sense la supervisió d'un kryptonià

Superman té també una resistència considerable a temperatures tropicals o, fins i tot, més altes. Prova d'això és que pot descansar tranquil·lament al nucli del Sol sense patir cap tipus de mal, el problema és que no s'ha vist el límit de la seva resistència en aquest aspecte.

La conclusió de tot plegat

Tot seguit faré un resum dels resultats obtinguts a les últimes 4 entrades.
1-Hem vist que la força física de Superman excedeix la de Goku essent la del kriptonià 3.394 bilions de cops superior a la del superguerrer.
2-Quant a velocitat la de Kal-el és 170 vegades la d'en Kakarot, ambues superen la velocitat de la llum.
3-Tot i que la potència del Kamehameha pot arribar (gairebé) a 80.000 sixtilions de joules en Superman pot resistir l'impacte de varis septilions de joules.
4-La visió caloríficia de Superman seria pròxima al bilió de graus, molt per sobre de la resistència d'en Goku.

Per tant, fent una retrospectiva de totes les dades recollides he de dir que la meva aposta seria a favor de l'últim fill de Krypton.
Espero que us hagi agradat aquesta sèrie d'entrades i si no ha estat així ja ho sabeu: "a una altra cosa, papallona".

Goku vs Superman III

Hola nois i noies, diuen que els nens vénen amb un pa sota el braç, jo, com no tinc pans per tothom vinc amb un nou fascicle de la reina de les esbatussades: Goku vs Superman.

En aquesta entrada em centraré en la gran varietat d'habilitats inclassificables de què fan gala aquest duet. Un cop feta la introducció ja podem llençar-nos a explorar la infinitat de talents dels nostres estimats alienígenes.

Goku

Taiyoken: és una mena de flash sobredimensionat que cega temporalment l'oponent que tinguis al davant. Perfecte per guanyar temps però fatal per fer fotografies a l'aquari.

Telekinesis: tot i no ser una pràctica usual a l'univers Dragon Ball, el Ki es pot utilitzar per moure objectes a distància, això no ho fa ni Sandro Rey.
La telekinesis no s'utilitza gaire ja que no té un poder destructiu comparable a les descàrregues de Ki o a la mera força física.

                                                     Practicant la telekinesis

Canvi de lloc instantani: gràcies a aquesta técnica en Goku pot transportar-se a llocs molt llunyans en un interval  de temps de zero segons. Cal comentar que també pot teletransportar amb ell tot aquell amb qui mantingui contacte, això sí, fins a un determinat límit de passatge.
Aquesta tècnica té una limitació i és que només permet transportar-se a llocs als quals se sent la presència de Ki.

Fusió: en situacions d'extrema necessitat els personatges de Dragon Ball poden unir els seus cossos en un de sol, aconseguint així un individu més poderós. La parella de personatges que faci la fusió ha de tenir un nivell de poder similar.

Descàrregues de Ki: o dit d'una altra manera: Kamehameha, Bola Genki i similars. Aquest tipus d'atacs utilitzen el Ki d'una manera, merament, destructiva, causant una explosió allà on desitja l'usuari.
Ja que és la tècnica més útil en combat intentaré quantificar-la.
A la sèrie original de Dragon Ball, el Follet Tortuga va ser capaç de destruir la Lluna utilitzant tota la seva energia en un Kamehameha. Per aconseguir aquesta proesa caldrien 1,24·10^24 joules, cal tenir en compte que el Follet Tortuga tenia un nivell de Ki de 139.

                                     Efecte de les mongetes en un superguerrer

Per proporcionalitat, en la forma de Super Saiyan 3 podria produir un mica menys de 40 sixtilions de joules, de la mateixa manera, al final de Dragon Ball GT seria capaç de generar 7,88·10^40 joules, aproximadament, una tercera part de l'energia que cal per destruir el Sol.


Superman

Super-oïda: l'home d'acer té una capacitat auditiva que li permet escoltar les passes d'una formiga a 1.600 quilòmetres o, fins i tot, sons que tenen lloc a altres planetes.
També pot percebre ultrasons i altres tipus d'ones indetectables per l'oïda humana.

Super-alè: en Clark pot usar la seva capacitat pulmonar per a crear o absorvir forts huracans o tornados. També ha estat capaç d'inhalar, en qüestió de segons, grans quantitats de gas tòxic salvant l'auditori de la ONU.
El seu alè també pot adquirir temperatures pròximes al zero absolut, d'aquesta manera pot congelar grans masses d'aigua en gel en un instant i, per què no, deixar glaçats els seus enemics.

                                             La beguda preferida de Clark Kent

Bateria solar: l'energia i habilitats de Superman augmenten quan ho fa la seva exposició a un Sol groc, en situacions d'allò més compromeses només li ha calgut fer una visita a l'astre rei per recarregar piles i continuar lluitant amb renovades forces.

Visió calorífica: a través dels seus ulls és capaç de llençar rajos làser a altes temperatures. La mida i temperatura del raig és regulable, però cal comentar que és una habilitat de la qual Superman no pot abusar, ja que gasta la seva "bateria solar".
La temperatura d'aquests rajos és, segons diuen en un còmic "fora de tota mesura científica", per tant, podem assumir que serà pròxima al bilió de graus (la temperatura a la qual es fonen els protons i els neutrons és de 2 bilions de graus).

Visió de rajos-x: aquesta habilitat permet al nostre amigable periodista veure a través de qualsevol objecte sòlid que desitgi, a no ser que estigui fet de plom.

Itel·ligència sobrehumana:  l'intel·lecte kriptonià és, en general, superior a l'humà. En el cas de Superman aquest s'ha vist augmentat per l'exposició al Sol groc, a l'igual que la resta de les seves habilitats.
També gaudeix d'una gran memòria, que li va permetre llegir i memoritzar una biblioteca de manuals mèdics en 5 minuts i operar amb èxit la seva xicota, la reportera Lois Lane.

                                 Així va quedar Lois Lane després de l'operació

Conclusió

En aquest cas, ja que no puc establir cap comparació entre les habilitats d'un i d'un altre, em costa dir qui és el guanyador d'aquest assalt. La meva humil opinió és que el Kamehameha té més poder destructiu que cap de les habilitat de Superman, però és una mera opinió.
Sigui com sigui, queda clar que ambdós contendents tenen talents suficients com per participar a "Tú sí que vales" amb garanties.

Goku vs Superman: capítol segon

Tal i com vaig prometre, analitzaré aquest titànic enfrontament en diverses parts, avui, en concret, parlaré sobre les velocitats d'infart a les quals poden arribar aquesta parelleta d'aliens.

Cal comentar que al nostre univers existeix un límit per la velocitat que pot aconseguir un cos mòbil i és 300.000.000 m/s, dit d'una altra manera, 83.333.333 km/h. Aquesta limitació és a causa de la Teoria de la Relativitat, d'Albert Einstein. Aquests alemanys i les polítiques d'austeritat...

Dit això, cal tenir en compte que aquest dos no viuen al nostre univers (com espero que ja sapigueu), així que és possible que no tinguin les mateixes limitacions físiques. Un cop aclarit aquest assumpte ja podem començar.

Goku

Per calcular la velocitat d'aquest vailet utilitzaré el moment en què travessa el Camí de la Serp, que va des de les portes de l'altre món fins al planeta Kaito i té una longitud de 1.000.000 de quilòmetres.
Un cop acaba el seu entrenament, en Goku recorre aquest camí en 24 hores. Tenint en compte que el camí té corbes i que en Kakarot va volant en línia recta és de lògica pensar que, realment, recorre menys d'un milió de quilòmetres. Atenent a aquestes consideracions he trobat que la velocitat a la qual podia desplaçar-se era de 3.684 m/s. A aquestes altures de la sèrie tenia un Ki de 8000 unitats.

                                                 Grans frases amb ortografia atípica.

Cal comentar un petit detall, el Ki no permet més capacitat per generar velocitat, permet més capacitat per generar energia cinètica, la qual cosa es tradueix en un augment de la velocitat, però no de manera proporcional. D'aquesta manera en Goku en Super Saiyan 3 podria generar una energia cinètica de 2740 bilions de Joules.
L'univers de Dragon Ball no està sotmès a la Llei de la Relativitat, tal i com es va veure a una entrada anterior. A més, en cas d'estar-ho seria inversemblant el desenvolupament d'algunes batalles ja que una diferència del 10% genera diferències de velocitat bastant notables que serien impossibles amb la Relativitat.

Un cop aclarit això el Goku en Super Saiyan 3 podria arribar a uns 8,5 milions de metres per segon i en la seva forma de Super Saiyan 4 aconseguiria els 386.436.713 m/s; un 30% més de la velocitat de la llum.
Cal comentar que, en cas d'estar subjecte a la Relativitat en Son Goku seria capaç d'adquirir una celeritat de 265.000.000 m/s, la qual cosa suposa un 88% de la velocitat de la llum i és una animalada.

Superman

Queda vist que la velocitat del nostre amistós Saiyan és més que envejable, ara queda veure si l'últim fill de Krypton és igual d'eficient fent els 100 metres llisos.

En un enfrontament amb Wonder Woman, Superman va anar i tornar de la Terra al Sol en un temps d'1 minut i 54 segons. Tenint en compte que el Sol es troba a 149.600.000 km de la Terra l'home d'acer hauria viatjat a una velocitat mitjana de 2.624.561.404 m/s. Per fer-nos una idea, 8,75 cops la velocitat de la llum.

                                                         No ho dic jo, ho diu ell.


Una altra mesura de la velocitat punta de Superman l'hem trobat a un còmic bastant recent de New 52.
Intentant escapar de Superman, un grup de fugitius que es trobaven a Plutó (circumstàncies de la vida, qui no ha estat a Plutó?) es teletransporten fins la Terra, segurament pensaven que es treurien de sobre el kriptonià durant una bona temporada, però un minut i mig després d'arribar al planeta blau s'emporten una inesperada sorpesa per part del boy scout blau.

Vist això, està clar que jugar a cuit i amagar amb aquest personatge ha de ser molt frustrant. Fem números: la distància mitja de Plutó a la Terra és de 5.850 milions de quilòmetres, per tant, si Superman pot fer aquest recorregut en 90 segons significa que pot viatjar a 220 vegades la velocitat de la llum; o el que és el mateix, a 65.640.000.000 m/s.

Conclusió

Doncs pel que s'ha vist sembla que una cursa entre aquesta parella d'extraterrestres seria peix al cove per a l'ídol yankee. Tot i que jo sempre dic que córrer és de covards.
Avui fins aquí, ens veiem a la pròxima entrega de la mare de totes les batalles.

Goku vs Superman: primera part

Pocs cops un enfrentament que mai s'ha donat ha creat tanta polèmica, i és que la discusió de si guanyaria el nostre saiyan preferit o l'últim fill de Krypton ha generat, des de temps immemorials, les batalles dialèctiques més calentes.
He de dir que, en un principi, també tenia pensat incloure en aquesta picabaralla en Hulk, però calcular les seves aptituds era més difícil i no volia escriure coses de les quals no estava segur.
Feta la introducció explicaré com he fet els càlculs i estimacions.

Per fer-me una idea de les habilitats d'en Kakarot m'he basat en les dades que apareixen al següent vídeo i he calculat les seves qualitats a partir de moments de la sèrie. Com a dada no oficial utilitzaré el poder de Goku Super Saiyan 4 al final de Dragon Ball GT, segons els càlculs que vàrem fer uns amics i jo el seu Ki rondaria els 88 bilions.

Els poders de Superman no requereixen de càlculs, senzillament he utilitzat moments vistos en els seus còmics.

Dit això ja podem començar, en aquesta entrada només parlaré de la força física dels nostres extraterrestres preferits.

Goku
Tot i que la majoria de baralles les resol gràcies a les seves descàrregues de Ki, s'ha d'acceptar que la força d'aquest gran lluitador és bastant notable.
El moment en què em basaré per a calcular-la passa just després de la lluita contra en Cèl·lula, abans d'un torneig d'arts marcials.

En aquest moment Son Goku en la forma de Super Saiyan té un poder de 2000 milions d'unitats i és capaç (arribant al seu límit) d'aixecar 40 tones.
Al final de Dragon Ball Z en Goku té un Ki de 43 mil milions de punts, per tant, podria arribar a aixecar unes 860 tones.

                                        Aproximadament 6 vegades el menhir de Champ-Dolent

Seguint la mateixa lògica, a les acaballes de Dragon Ball GT, el nostre heroi seria capaç d'aguantar una massa de 1,76 milions de tones. Per fer-nos una idea: 38 vegades el pes del Titanic.
D'aquesta manera tan senzilla ens podem fer una idea de com de valuós seria en Goku fent press banca.


Superman
I ara toca conèixer quina és la força de Clark Kent.
Molts diuen que els seus poders són il·limitats, ja que augmenten indefinidament sota els efectes d'un Sol groc, dit això, seria bastant exagerat dir que la seva força és infinita, així que analitzaré la força que, a dia d'avui, ha demostrat aquest kryptonià.

Tot i que la seva força ha variat amb el temps, està bastant acceptat que pot aixecar un milió de tones. Al llarg dels anys, Superman ha trencat diamants, aixecat avions i piràmides o fins i tot mogut planetes (petits).

A l'anterior imatge Superman està aixecant 200 trilions de tones (en el nostre sistema de mesura), tenint en compte que només utilitza una mà, seria lògic pensar que amb les dues mans podria aguantar uns 400 trilions de tones, un 30% més que la massa de Mercuri.

Tot i això, la major gesta de Superman en el que es refereix a força no és aquesta. I és que l'home d'acer ha aconseguit aixecar una massa equivalent a la de la Terra!

No només això, sinó que, a més, la va sostenir durant 5 dies. Per cert, la massa de la terra és d'uns 6 quatrilions de quilos, concretament 5973,6 trilions de tones. No em puc imaginar el mal d'esquena que devia tenir després.


Conclusió

Sembla que, si parlem de músculs, aquesta batalla es decantaria, molt clarament, del cantó del boy scout. Però no tot és qüestió de força, en un futur proper publicaré més entregues d'aquest enfrentament.

Lo somni

Des que el temps és temps ha existit gent amb una quantitat d'oci desproporcionada, això ha dut a segons qui a elucubrar teories sobre obres literàries o televisives, és a dir, a fer ficció de la pròpia ficció, algú dóna més? Un d'aquests corrents de pensament és el de "tot era un somni", sí, no està gaire "currao", però és el tema d'avui.
Començaré posant els exemples més famosos.

Doraemon
Suposo que alguns ja n'heu sentit a parlar. Hi ha una llegenda urbana molt estessa que diu que, totes les aventures de la sèrie només tenen lloc a un somni de Nobita, que es trobava en estat de coma, Doraemon no era més que un peluix seu. Una de les raons del coma podria ser una seqüela de les radiacions de la bomba d'Hiroshima.

Oliver y Benji
Aquesta història no és tan coneguda, procedeixo a explicar-la. Al primer capítol de la sèrie vèiem com un camió atropellava l'Oliver, aquest no pateix cap mal gràcies que una pilota de futbol esmorteeix l'impacte. Les males llengües diuen que, en realitat, va quedar paraplègic i en coma i que tot el que passa a la sèrie és un somni de l'Oliver. Cosa que explicaria les qualitats físiques de Mark Lenders i companyia.

Pokémon
La llegenda urbana creada al voltant de Pokémon és la que ha adquirit menys fama, tot i que per a mi és la teoria més interessant i elaborada de totes.
Existeixen diversos indicis que sustenten aquesta teoria, el primer de tots, en la meva opinió, és la primera (però primeríssima) escena de la sèrie. Us la deixo a continuació.

La part que ens interessa passa entre el minut 1:08 i el 1:20 (aproximadament).
En la meva opinió, a partir d'aquesta escena podem arribar a la conclusió que Ash Ketchum havia jugat al videojoc de Pokémon, raó per la qual és capaç d'imaginar totes les criatures en el seu somni. Com sabreu, els records acostumen a ser presents als somnis. L'exemple d'això dins la sèrie seria: l'Ash sommia amb els Pokémon perquè els coneixia a la vida real, gràcies al videojoc.

Trobem un altre indici d'aquesta teoria a l'episodi 13 de la sèrie, aquí teniu la prova del delicte.

El cas és que a aquestes alçades de la sèrie, Mewtwo (un dels pokémon que apareixen en baix relleu) encara no existia, per tant, és impossible que estigués representat a una porta. L'explicació és que Ash sí que coneix a aquest pokémon, ja que a la vida real apareix als videojocs. Tot i que a la sèrie Mewtwo no existeixi sí que existeix a la ment d'Ash i a causa d'això apareix al seu somni.

Les escasses aparicions i mencions a animals poden ésser interpretades com un altre indici d'aquesta teoria. Per exemple, molts cops es parla d'animals que mai han aparegut i que segurament no existeixen dins del "món pokémon", tota menció a animals que es fa dins la sèrie és fruit d'una reminiscència dins la ment d'Ash, ell havia vist animals abans que comencés el seu somni, per això a vegades són anomenats. Cal remarcar que aquestes mencions, sobretot, apareixen al principi de la sèrie, probablement perquè el seu record es va diluint amb el temps.

Tot i que passa a moltes altres sèries, cal parar atenció en el fet que sembla que el temps no passa per Ash i els seus. Tenint en compte que al principi de la sèrie té 10 anys, després de 15 temporades m'estranya que no s'observi cap canvi en el protagonista, la meva opinió és que Ash té una imatge mental d'ell mateix d'abans de quedar en coma/adormit, per això no canvia encara que passi el temps.

Un altre fet que sustenta aquesta teoria és la presència de les infermeres Joy i les agents Mara. Al llarg de la sèrie totes les infermeres i agents de policia tenen el mateix aspecte i nom. Probablement producte que Ash va conèixer una infermera anomenada Joy i una policia que es deia Mara. Dins la seva fantasia busca escuses que justifiquin que totes les infermeres i policies es diguin i siguin iguals, però la realitat és que la raó d'aquest fet és, un cop més, un record del món real que Ash projecta dins el seu somni.

Fins i tot hi ha interpretacions del possible somni d'Ash, però aquest no és el moment d'explicar-les, que ja m'ha quedat prou llarga l'entrada.
Per últim us deixo unes famoses paraules sobre els somnis:

                                       Yo sueño que estoy aquí

                                       destas prisiones cargado,

                                       y soñé que en otro estado

                                       más lisonjero me vi.

                                       ¿Qué es la vida? Un frenesí.

                                       ¿Qué es la vida? Una ilusión,

                                       una sombra, una ficción,

                                       y el mayor bien es pequeño:

                                      que toda la vida es sueño 

                                      y los sueños, sueños son.

                                                      -Pedro Calderón de la Barca

Dragon Ball, el poder del Ki

Després de tant de temps no podia tornar amb un article qualsevol, havia de tractar sobre algun tema MOLT important d'alguna cosa MOLT coneguda.
Després d'analitzar alguns fragments de Bola de Drac Z vaig pensar que el tractament de l'energia (anomenada Ki) que es donava a la sèrie era curiós, és molt difícil quantificar l'energia d'un Kamehameha o similars, però suposo que aquest és un dels objectius del blog.

L'energia del Kamehameha: és probable que algun cop hàgiu tingut algun dubte del tipus "com és de fort el Goku?", la veritat és que en aquest aspecte la sèrie té bastants ambigüitats: Freezer en la seva primera forma (la més dèbil) era capaç de destruir un planeta sense gaire esforç. Tenint en compte que al llarg de la sèrie apareixen antagonistes milions de cops més forts que ell, hauríem de pensar que només l'ona expansiva d'un cop de puny d'un d'aquests enemics hauria de destruir la terra, però això no passa.
Per altra banda sí que podem calcular l'energia d'un Kamehameha.

El Kamehameha surt de les mans del Goku al 2:36 i arriba al Sol al 3:06, això vol dir que viatja a una velocitat mitjana de 4.800.000.000 m/s, 16 cops la velocitat de la llum.
D'aquesta manera l'energia cinètica de Cooler quan arriba al Sol és de 1.600 trilions de Joules. A aquesta energia cal sumar-li l'energia perduda pel fregament amb l'aire fins a sortir de la ozonosfera. A aquesta velocitat, la força de fregament amb l'aire seria de 20,5 trilions de Newtons
(2 trilions de kilos), com la ozonosfera arriba fins a 40 km d'altura obtenim que el treball del fregament amb l'aire és de 8,22*10^23 Joules. Sumant les dues energies, sabem que l'energia del Kamehameha és de 8,24*10^23 Joules, per als no entesos: un número de 24 xifres. Gairebé 10.000.000.000 cops l'energia despresa per la bomba de Nagasaki.
I aquí hi ha una pregunta curiosa, per què l'impacte equivalent a l'explosió 10.000 milions de bombes atòmiques no li fa res i una temperatura 15 cops inferior a què s'arriba dins la zona 0 de l'explosió d'una bomba atòmica l'anihila?

Què és el Ki?: una pista molt important la trobem al vídeo anterior, ja que el feix d'energia viatja a una velocitat superior a la de la llum. Aquest fet indica que el Ki no són ones electromagnètiques, com cabria pensar. Tampoc pot ser cap tipus de matèria coneguda o existent en el nostre món.

Per explicar la meva teoria sobre el Ki cal entendre el funcionament del Camp de Higgs.
El Camp de Higgs és un camp que "impregna" tot l'univers i que dóna massa a les partícules, aquest camp està format per Bosóns de Higgs, i les partícules de l'univers tenen més o menys massa segons com interaccionen amb el Camp de Higgs.

Segons crec, l'univers de Dragon Ball està impregnat per un altre camp el "Camp de Ki", aquest camp està format al mateix temps per partícules de Ki.
Les partícules de Ki dins d'aquest camp es mouen en totes les direccions i a totes les velocitats existents. El Camp de Ki evita que les partícules de Ki interaccionin amb el Camp de Higgs, d'aquesta manera, les partícules de Ki són indetectables.
El poder dels superguerrers consisteix que tenen la capacitat de desactivar el Camp de Ki de manera local, però només per les partícules que tenen una determinada direcció i velocitat; quan més poder té un superguerrer, pot desactivar el Camp de Ki per a partícules de Ki que portin més velocitat.
Per entendre-ho bé, què passa en el primer vídeo:

1-El Goku desactiva el Camp de Ki de les partícues que tenen una velocitat de 4.800.000.000 m/s i direcció i sentit cap al Cooler.
2-Les partícules de Ki, alliberades del Camp de Ki, poden interaccionar amb el Camp de Higghs, d'aquesta manera adquireixen massa.
3-Les partícules de Ki, ara amb massa, xoquen contra el seu objectiu (Cooler), produint els efectes descrits a la primera part de l'entrada.

                                          Kamehameha I, Rey de Hawai (1782-1819)

Les partícules de Ki van més ràpides que C perquè no han hagut de passar per C, sempre han tingut més velocitat que la llum, és a dir, mai han patit cap acceleració. Tot i això el Cooler sí que ha hagut d'accelerar fins a una velocitat superior a la de la llum, com és possible?
El cas és que el buit a Bola de Drac no és el buit del nostre univers, ja que està ple de partícules de Ki, això pot produir un fenòmen semblant a l'efecte Casimir, un efecte causat per la pèrdua d'energia del buit. Aquesta pèrdua d'energia podria provenir de recobrir el teu cos de Ki, d'aquesta manera el buit perdria l'energia produida per les partícules de Ki. L'efecte Casimir permet aconseguir velocitats superlumíniques.

I avui ja no dono per més, sé que l'entrada és una mica llaga, però no volia deixar-me detalls. A reveure!

Sobre Déus i homes: grans personatges

Molt temps després torno a actualitzar aquest blog, espero que no l'hàgiu trobat a faltar (en realitat, sé que no), en qualsevol cas, he portat material nou, material nou i blasfem, pensaran alguns.
Avui em dedicaré a parlar d'alguns dels personatges més coneguts de la Bíblia, com no, des de la meva òptica "particular".


Els passejos de Jesús
...Y a la cuarta vigilia de la noche vino él hacia ellos, caminando sobre el mar. Los discípulos, viéndole caminar sobre el mar, se turbaron y decían: «Es un fantasma», y de miedo se pusieron a gritar.
                                                                                             Mateo 14,22-36


Aquest versicle ens explica com Jesucrist era capaç de caminar sobre l'aigua, aquest és un fet que podria semblar absolutament inversemblant, però tot és possible com ara veurem.
Alguns de vosaltres coneixereu un llangardaix anomenat basilisc, l'únic vertebrat capaç de caminar sobre l'aigua. Aquesta curiosa habilitat es deu a una propietat de l'aigua anomenada tensió superficial. 

La velocitat del basilisc, unida a la seva poca massa i a la tensió superficial de l'aigua, impedeix que aquest s'enfonsi. Per fer-vos una idea: un basilisc de 80 grams necessita anar a 1,5 m/s (5,4 km/h) per no enfonsar-se. Tenint en compte que Jesús no devia pesar més de 60 kg i que els seus peus eren aproximadament 4 cops més grans que els d'un basilisc podem deduir per proporcionalitat directa que Jesucrist hauria necessitat còrrer a uns 281 m/s (1012 km/h) per no enfonsar-se, aproximadament, la velocitat de sortida d'una bala d'escopeta o pistola.


Els reis mags d'orient: no es queden enrere
Una pregunta que tots ens hem fet algun cop és: quina velocitat haurien de tenir els reis mags per a poder repartir tots els regals en una nit? Doncs jo també me l'he feta, és més, fins i tot he intentat respondre-la.
Aprofitant el moviment de rotació de la terra els senyors Melcior, Gaspar i Baltasar tindrien unes 32 hores per a repartir tots els regals. 

Per començar hem de saber a quanta gent caldria visitar: al món hi ha unes 7.150.000.000 persones, d'aquestes un 32,79% són cristianes i aproximadament un 30% són menors d'edat, per tant serien uns 703.345.500 infants als que haurien de portar presents, simplificarem el càlcul imaginant que la població està distribuïda formant un quadrat de 26.520,66 nens de cantó (sí, sona estrany, però ajuda l'hora de calcular).
Ara cal saber quin espai han de cobrir: la superfície terrestre (coberta per terra, no per aigua) és de 150.817.653.100.000 metres quadrats, aproximadament, per simplificar els càlculs imaginarem que la superfície de la terra és un quadrat de 12.280.783,9 metres de costat.
Amb les dades anteriors podem deduir que la distància entre dos nens cristians és de 463 metres (almenys de mitjana), tenint en compte que hi ha 703.345.500 vailets que rebin "presents reials" els rei mags haurien de recórrer 325.694.537.500 metres durant una sola nit. Com havíem dit abans, aprofitant la rotació de la terra podrien tenir 32 hores per acabar les entregues, d'aquesta manera, els nostres estimats reis, o millor dit, els seus camells, necessitarien viatjar a 2.827.209 m/s, és a dir, 10.177.954 km/h.

Ui perdó, si són 3! Aleshores només els caldria anar a 3.392.651 km/h (aproximadament 10.000 cops la velocitat del so), ja deia jo que el resultat no era creïble. 

Bé, fins aquí puc arribar avui, espero que la pròxima entrada no es faci esperar tant!